Un dia en un bar de Sant Hilari vaig trobar un home que es vanagloriava de ser burro.
A on més l’hauria trobat?. Al vespre en un text budista llegia: “ el neci que sap ser neci és savi”. Era savi!. Vaig decidir formular Sant Hilari com a centre d’intel·ligència:
Sant Hilari és el Centre d’Intel·ligència de Catalunya, perquè no sabem, i a més no volem saber, ni semblar que sabem, cofois amb la nostra-infinita-in-te-l·li-gèn-ci-a !
Sols vivia per conquerir
Més l’autèntica llibertat.
Valent, es dava sense fi;
Bell com tot el que és veritat.
Impressionava amb el gest,
Ple d’una vital poesia.
Era molt rebel, i el més llest,
Perquè art viu ell es sabia.
Al carrer, teatre era vida.
Ben pobre fou, ric per a mi:
Oh! Vida d’esperit servida.
I ara que aquest vers li fa sí
Resta en el poble ben sentida
La fe en el futur sense fi.
A en Jaumet del Flabiol – primavera 1996
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada