Tomàs Arias

UN MÓN FELIÇ
qui dove il mare luccica,e tira forte il vento.
“CARUSO”
L. Dalla
jo he estat,
per poc,
a tocar de la felicitat.
va ser un dia,
a la tarda,
a Fontclara,
entre el segon
i el tercer gintònic.
com és?
es va fent de nit.

1r Premi concurs poesia curta UPC 2004
LA HISTÒRIA S'AGRADA
T'obceques, t'obsessiones,t'obstines tant en les llimones,si són quadrades, si són rodones,que ja no fas ni goig ni en dones;ni rius ni fas fer riure,tu ni beus ni deixes viure,i es veu que et costa d'amagarque no saps llegir ni escriure.
Pomes que escurces, escapces,esberles, escorces, esmorzespoemes que, francament, són un perill,apariats amb un filferro i un cordill.Però ets l'escollit, el preferitde l'amo, la papallona més rara,la puta més cara, encaraque se't veu que ramploneges,segons jo, provençaleges.¿Si tots els mals fossin aquest (etzibes!)Si tots els mals fossin aquestet clavaria un gabinet,et colgaria de fanàs,i et deixaria reposar,a un fons de biblioteca,i que te'n tregui un guiri amb una beca,o un tofonaire amb un porquet;si tots els mals fossin aquest.
Perquè no entotsolis més la primaveradins el glaç glaçat de la glacera,ni t'escolis d'amagat sota la llera,ni ressequis la resseca torrenterad'aquest futur... que ja no és el que era.
Que tu seràs director de diari,però en mi hambre mando yo!,i no cal que tinguis pietat de nosaltres,que pels singles dels singles... ANEM.

abusos i costums una escombra és un raspallenganxat a un mànec estàndardd'un metre vint ideat per areorganitzar la petita brossa del terraformant reunions que es traslladaranal cubell de la brossa carregadesdamunt d'un recollidor, però,el recollidor, és un altre tema.la diacepina és una substànciainhibidora dels sistemes postinàpitcsque afavoreix enormementla recuperació de la pressió arterialquan el sistema nerviós centralfa que l'humor entri en depressió;els seus efectes es multipliquenextraordinàriament si s'acompanya,generosament, d'una bona ginebra, però,la ginebra, és un altre tema.la majoria de temes i de vides,es bifurquen, com el tren de Sarrià,amb el perill d'extraviar-seque això comporta, però,la perdició, és un altre tema.

una altra, freda, siusplau
a "el doctor R.I.P."
de Salvador Espriu

Ara, quan el català s'acabi de morir,
l'enterrarem al panteó de llengües il·lustres,
i a la més verda de les nostres valls
farem una missa solemne amb
gintònic, cigarrus i quatre gargalls
de pàl·lids poetes que entre badalls,
desconsolats, lamentaran no haver
fer res per ajudar-la a morir,
i totes les granotes respondran, Amen.