Nani Fauria

Una de pes

Pata
Peta
Pita
Pota
Patriota que pintes parets amb propaganda provocativa per promoure practiques possiblement poc probables de produir-se, provocant patiments a les persones pertinents: polítics, patrons, pixa-pins i particulars

Pateixes per la pàtria i per que no et prenguin el patrimoni, i et pertoca porta el pal per picar els peus i el pit dels prohividors, però pren paciència i no proscriguis

Potser et portaran a la presó i podràs parlar amb persones, proxenetes, pillats i pilladors, i amb sort no et perforaran amb el penis fins el pàncreas.

Passats els any partiràs de nou a la pàtria, i el poble et portarà com una piltrafa, patètic passaràs per ponts i passades, penitent amb la panxa que et punxa de pena per no poder-te portar un pessic de pa al pap,

Pobre,

Pensit pernoctaràs proclamant la teva pena, pixant pels portals i practicant promiscuïtats amb prostitutes, que procuraran, com els primers, prendre’t la teva pila de pessetes

Perd el pal i pren la pistola, prem el pestell, pum, perdigons perforant les parts principals del perfecte pensant, perdent la pertinença al planeta i passant per la porta de’n pere.

Quina mala pata
S’ha sentit com peta
Això no pita
Has ficat la pota
patriota

BLUES DE PARDINES

I enfilava el coll, l’homenot,
tot cofoi i mudat de festa
dispost de casori anava el xicot
somiant millor vellesa en sa testa.

El diumenge a l’Aplec anava
decidit a la pubilla firar-se
amb la Montsa de Comiols pensava,
gerda i galant mossa per casar-se

Ai Miquelet no t’equivocares
Per aquest camí vas errat
Tant de goig malagunyat
Si amb la Montsa et casares

Puig que mai l’havia vista de cos present
sent veia esposat amb bellesa esfereïdora,
un munt de vailets sempre corrent
i gran casa al vell mig de la Guilleria colpidora

Tenia fermança suficient per acontentar-la
i així ho proclamava al seu pas,
no fos cas que d’altres volessin festejar-la
i es quedes sol i amb un pam de nas

Ai Miquelet no t’equivocares
Per aquest camí vas errat
Tant de goig malagunyat
Si amb la Montsa et casares

Portant-ne trajo i presencia lluent
a la taverna de Pardines s’aturà
per descansa i reprendre la marxa rebent
i fa un mos i amb la Tresó es posa a garlar

Diuen que a fira vas per buscar dona casadora
i que amb la Monsta de Comiols has rumiat.
Clar no ho veig, encara que sigui bona penyora,
però crec que més mereixes amb el teu plantat.

Mira Tresó, sembla que me vulgues arreplegar
Sinó fos perquè et conec de sempre.
Ho tinc decidit i el cap vull assentar,
ara ja es tard per a poder-me convèncer.

Ai Miquelet no t’equivocares
Per aquest camí vas errat
Tant de goig malagunyat
Si amb la Montsa et casares

Es perdé pel collet de Plafornic
i arribar a la parròquia a la primera alçada.
Volia veure el rector, amic seu des de xic,
per explicar-li la seua pensada

Vols dir que rumiarto més necessites?
Un munt de noies que t’acomodin ne trobaràs,
de patxoca la Montsa ja en te dites,
car no se si agrad li faràs.

Mai passi ànsia senyor rector.
Be que en sabeu del meu bon fet,
sabré portar-la amb gran fassió,
sent l’enveja de tothom que ens mirarà amb delet.

Ai Miquelet no t’equivocares
Per aquest camí vas errat
Tant de goig malagunyat
Si amb la Montsa et casares

Sabent-se segur del que feia
i fent cas omís dels retrets,
camí de l’obac de la Sureda es veia
de bons auguris els somnis replets

I al pontarró de Creualta hi arribà
ovirant-ne el sogre que seria,
de la Monsta vol demanar-li la mà,
sense ofensa, car no gosaria.

De bon grat, Miquelet, te la daria
però no se si serà del teu agrad,
ja que molt menja i molt rumia
i de bordegàs no crec que ten faci grat.

Ai Miquelet no t’equivocares
Per aquest camí vas errat
Tant de goig malaguanyat
Si amb la Montsa et casares
No sent ella pubilla festera
Sinó una vaca lletera

Nani Fauria ( Juliol 2005 any Busquets i Punset)