Helena Porteros

ESCRITS A LA PELL, 1998 Ed. Ardeas.
Març de sol i vent
de dones i corredisses inesgotables
que em decanten a la dimensió arrodonida,
a les mans de quan era petita
i potinejava el fang al sotabosc,
Març de setmana santa i vacances,
quan les vacances feien setmana
i jo aprenia que allò de santa
és una condició massa dura
per a qualsevol persona.
Març de sang com cada mes
d’espera sorruda i esguard serè.
MEDITACIÓ I
Ordenava mecànicament les meves idees
controlava com un autòmat els meus sentiments
plorava als enterraments
i reia els acudits.
A canvi, de tant en tant en queia el món a sobre.

MEDITACIÓ II
*
Jo
vinc
d'on
la
lluna
cau
quan la tendresa defalleix a la terra,
em sé i em conec només dona,
prenent i dant vida
en minúsculs fragments com de nacre
pintant amples estances
amb els colors clars del riure
tremolant insaciable
en els límits del plaer.
Resistint l'hivern que em glaça els dits.
MEDITACIÓ IV
I no renuncio
a la meua condició de dona
l
l
i
s
c
a
n
t entre torrents de passions.
Entre la multitud no sóc res més
que número, alumna, filla i militant
engolida per les urpes de l'incògnit,
caminant per ciutats
on la cabuda de l'ésser humà només té lloc
en reductes ancestrals de la memòria.
Però aquí
a
ç
l
a
s'
la meva veu
insaciable,
en la penombra del ritus
que hem après
perquè ningú els ensenya,
escridassant malfactors que ens volen vendre
la guerra per la vida.
Ara
CRIDO
revolució i anhel
confonent ídols.
Mentre l'espill referma
la meva condició de dona.
DESPRÉS DE LES MEDITACIONS
El món t'espera amb el seu batec
obert a dur-te més enllà
del temps i de les ones.
Els teus signes et criden
a la renovació quotidiana,
a no caure en costums ancestrals
que arrosseguem d'enllà de la vida.
Que les teves mans sargeixin
noves textures de l'amor
i que la tendresa t'acompanyi.
OMBRA I
I ens mirarem les mans i els ulls
i res tindrem a dir
que no sigui la ràbia entre les dents
i al cor la impotencia de ser pobres.
Els peus se’ns clavaran en terra erma
que adobarem contra les urpes
dels qui agafen els fusells.
Amb les mans quan siguin balbes,
sargirem la roba que escassament guardem
i encara vestir-me coloms de blanc.
I guardarem alè per tornar a besar-nos
i mig de la plaça més solana,
reconeixent amb les carícies
els nostres cossos destrossats.
Ja ben morts continuarem cridant ...
OMBRA II
Altres tresors guardarem ara
de les ires dels homes.
Ben amagats centrarem els caps
i ens besarem de nou
entre el perfum de guerres.
Serem ostatges de la por
i en desig trenarem vides.
Tendrament rescatarem oblits
per riure'ns del passat
i en el present viurem
el que em trobat en els tinters
de noves veus que persisteixen.